Referents

1982 Breslau (Polònia)

Alma mater: University of Warsaw

Científica i inventora, coneguda per haver descobert un mètode per produir cel·les solars basades en perovskites de forma més eficient i a cost més baix. També és la co-fundadora de l'empresa Saule Technologies.

1968 Juvisy-sur-Orge (França)

Emmanuelle Lab

Microbiòloga i bioquímica francesa. Va ser guardonada amb el Premi Nobel de Química 2020 «pel desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica», premi compartit amb Jennifer Doudna. Charpentier és coneguda pel seu paper en desxifrar els mecanismes moleculars de sistema immunològic bacterià CRISPR-CAS9 i la seva aplicació com a eina en enginyeria genètica.

1966 Boston (USA)

Actualment desenvolupa la seva recerca a Standford University

Química que fa recerca en el camp de la síntesi química i la glicobiologia. Ha descrit el concepte de Química Bioortogonal. Part de la seva recerca ha ajudat a dissenyar implants mèdics que tenen menys probabilitat de causar rebuig o reaccions adverses en els/les pacients.

1964 Washington D.C. (USA)

Doudna Lab

Bioquímica nord-americana. És catedràtica de Química i Biologia cel·lular i molecular a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Guardonada amb el Premi Nobel de Química 2020 «pel desenvolupament d'un mètode per a l'edició genètica», premi compartit amb Emmanuelle Charpentier. El 2012 va realitzar un nou descobriment basat en una proteïna anomenada CAS9 que es troba en el sistema immune del bacteri Streptococcus "CRISPR". Gràcies a aquest descubriment es reduiria el temps de treball necessari per editar l'ADN genòmic.  

1943 Xangai (Xina)

Informació NASA

Shannon Lucid és una bioquímica i astronauta que l'any 1996 va batre la marca nord-americana (de tots dos sexes) i mundial (femenina) d’estada a l’espai, amb 188 dies.  En els seus viatges espacials va realitzar varis experiments científics per estudiar l'efecte de la gravetat.

1943 Ciutat de Mèxic (Mèxic) - 2020 Ciutat de Mèxic (Mèxic)

Centro Mario Molina

Químic que juntament amb Sherwood Rowland, van obtenir el Premi Nobel de Química (1995) per establir la relació entre els compostos de clor i brom (CFCs) i el forat de la capa d'ozó.

1930 Ningbó (Xina)

Alma Mater: Peking University Health Science Center

Va ser guardonada amb el premi Nobel de Fisiologia i Medicina l'any 2015 pel descobriment de la molècula artemisinina i la seva utilització com a antimalàric.

1930 Mukawa (Japó)

Alma mater: Hokkaidō University

Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química l'any 2010 juntament amb Richard Heck i Ei-ichi Negishi, pels avenços fets en reaccions del carboni. Va publicar per primer cop la reacció de Suzuki i el seu posterior desenvolupament el 1979.    

1923 New Kensington (USA) - 2014 Wilmington (USA)

Alma mater: Carnegie Mellon University

Química coneguda per ser la creadora del poliparafenilè tereftalamida o altrament dit: Kevlar. Es tracta d’una fibra d’alta ressistència (fins a 5 cops més ressistent que l’acer) que s'utilitza, per exemple, en les armilles antibales.

1923 Viena (Austria) - 2015 San Francisco (USA)

Alma mater: University of Wisconsin–Madison

Químic, novelista i dramaturg que va desenvolupar la síntesi de la píndola anticonceptiva l'any 1951.

1920 Londres (UK) - 1958 Londres (UK)

Rosalind Franklin University of Medicine and Science

King's College London

Cristal·lògrafa que va obtenir la imatge de l'ADN per difracció de rajos X (Foto 51), fet que va servir com a fonament de la hipòtesi de la doble hèlix del ADN . També va fer importants contribucions en la identificació de l’estructura dels virus, el carbó i el grafit. No va rebre el reconeixement que li corresponia i que més tard van rebre Watson, Crick i Wilkins amb el Nobel de Química de l'any 1962.

1917 Boston (USA) - 1979 Cambridge (USA)

Alma mater: Massachusetts Institute of Technology

Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química (1965) per haver aconseguit sintetitzar molècules orgàniques com la quinina (1944), el colesterol (1951), la cortisona (1951) i la vitamina B12 (1971).

1910 El Caire (Egipte) - 1994 Warwickshire (UK)

Alma mater: Sommerville College

Pionera en el camp de la cristal·lografia de raig-X, va confirmar l’estructura de la penicilina, de la insulina i de la vitamina B12. Va obtenir el premi Nobel de Química l'any 1964, sent la tercera dona en rebre aquesta distinció.

1904 Pamplona (Espanya) - 2003 Fuengirola (Espanya)

Alma mater: Smith College

Química que va estudiar tècniques espectroscòpiques aplicades a la química. Va ser la persona que va introduir la espectroscòpia Raman a Espanya després de treballar a Graz (Àustria).

1901 Portland (USA) - 1994 Big Sur (USA)

Va desenvolupar gran part de la seva recerca a Caltech

Químic que va introduir els conceptes d'hibridació dels electrons i electronegativitat. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1954 i de la Pau l'any 1962. Aquest darrer per la seva campanya contra les proves d’armes nuclears.

1900 Budapest (Hungría) - 1995 Budapest (Hungría)

Biofísica i inventora america-hungaresa. Es considerada una de les fundadores de sistemes d'emmagatzematge solar tèrmic (també forns solars i sistemes de destil·lació d'aigua per energia solar) per la que és coneguda com La Reina Sol. Entre els seus invents hi ha una unitat portàtil de desalinització per a balses salvavides.

1885 Copenhague (Dinamarca) - 1962 Copenhague (Dinamarca)

Alma Mater: University of Copenhagen

Se'l considera un dels fundador, juntament amb Albert Einstein, Max Planck i Erwin Schrödinger, de la teoria quàntica. L'any 1913 va elaborar el model atòmic que porta el seu nom i va rebre el premi Nobel de Física l'any 1922.

1882 Erlangen (Alemanya) - 1935 Bryn Mawr (EUA)

Alma mater: University of Erlangen–Nuremberg

Tot i no ser química (era matemàtica), les seves descripcions de les lleis de la conservació de l’energia, moment angular i moment liniar, han estat imprescindibles per l'espectroscopia. Va formular el teorema de Noether i el concepte d’anell Noetherià. També és co-fundadora de la Teoria de l’Àlgebra Simple Central.

1878 Viena (Imperi Austro-hungarès) - 1968 Cambridge (Anglaterra)

Alma mater: University of Vienna

Física que va estudiar sobre radioactivitat i física nuclear. Va tenir un paper clau en el descobriment de la fissió nuclear juntament amb el seu col·lega Otto Hahn. Ell va rebre el premi Nobel de Química l'any 1944 per aquest descobriment, però Lise Maitner es va quedar sense el reconeixement que mereixia.

1867 Varsòvia (Polònia) - 1934 Sallanches (França)

Alma mater: ESPCI Paris

Descobridora dels elements químics Poloni i Radi. Va ser la primera dona en obtenir un Premi Nobel i la primera persona en obtenir-ne dos de diferents (Premi Nobel de Física de l'any 1903 i de Química, l'any 1911).

1859 Wik Castle (Suècia) - 1927 Estocolm (Suècia)

Químic que l'any 1889 va descobrir que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura. Va obtenir el premi Nobel de Química el 1903 gràcies a la seva investigació en el camp de l’electròlisis.

1859 Paris (França) - 1936 Miribel-les-Échelles (França)

École des Mines in Paris

Enginyer i químic conegut per descriure el principi de l’equilibri químic (Principi de Le Chatelier), emprat per predir l'efecte que una condició canviant té sobre un sistema en equilibri químic.

1842 Massachusetts (USA) - 1911 Boston (USA) Alma mater: Vassar College i Massachusetts Institute of Technology Química mediambiental i enginyera de seguretat. Va ser la primera dona en entrar al MIT. El 1876 va obrir el Laboratori de la Dona al MIT ja que en part creia que el treball de les dones dins de la llar era un aspecte vital de l’economia. Va estudiar la qualitat de l'aire i l'aigua fent que el 1890 s'establís un programa de enginyeria sanitaria al MIT

1834 Tobolsk (Imperi Rus) - 1907 Sant Petersburg (Imperi Rus)

Alma mater: Saint Petersburg University

Químic i inventor, és conegut per formular i crear la Taula Periòdica dels Elements Químics que utilitzem avui en dia. Va predir l’existència d’elements que no havien estat encara descoberts. Per exemple, el gali, l’escandi, o el bari.

1833 Estocolm (Suècia) - 1896 San Remo (Itàlia)

Nobel Prize

Químic i enginyer, Alfred Nobel va inventar la dinamita. En el seu testament va donar tota la seva fortuna per instituir els Premis Nobel com a reconeixement a persones que haguessin demostrat excel·lència en un dels següents camps: la Pau, la Física, la Química, la Literatura, i la Medicina o Fisiologia.

1824 Belfast (Irlanda) - 1907 Largs (UK)

Alma mater: Royal Belfast Academical Institution

Tot i no ser un químic (era físic i matemàtic), les seves aportacions han sigut molt importants per la química. Va treballar en l'àmbit de la termodinàmica i de l'electrònica. Va descobrir i calcular el zero absolut (-273,15ºC) i va elaborar l'escala absoluta de temperatura (Escala Kelvin).

1778 Sent Liunard (França) - 1850 Paris (França)

Alma mater: École Polytechnique

Químic i físic que va descubrir i formular la llei de l'expansió dels gasos l'any 1802. Juntament amb Louis J. Thénard, van descobrir l’element químic bor i el compost cianogen.

Antoine-Laurent de Lavoisier: 1743 Paris (França) - 1794 Montbrison (França)

Marie-Anne de Lavoisier: 1758 Paris (França) - 1836 Paris (França)

Se'ls considera els precursos de la química moderna. Antoine de Lavoisier va descriure la llei de conservació de la massa, va explicar la combustió, la respiració i l’oxidació com a reaccions amb l’oxigen. També va rebutjar la teoria del flogist. Marie-Anne de Lavoisier, gràcies al seu domini de l’anglès i del llatí, va realitzar traduccions de diversos treballs. Probablement el més important sigui l' "Assaig sobre Flogist" de Richard Kirwan, on va introduir notes puntualitzant els errors químics que va trobar. També va dibuixar esbossos d'experiments i grabats dels materials de laboratori.

1733 Birstall (UK) - 1804 Northumberland (US) Alma mater: Warrington Academy Químic i teòleg famós per ser l'inventor de l'aigua carbonatada. També és conegut pels seus estudis de l'electricitat i per ser una de les primeres persones en aillar i descobrir l'oxigen juntament amb Lavoiser i Carl Wilhelm Scheele

1200 a.C. (Mesopotàmia)

Es considera que va ser la primera química de la història. Surt esmentada com a perfumista de la cort reial en una tauleta cuneiforme babilònica. Tapputi-Belatekallim significa supervisora de palau.